El castell de Sant Martí es documenta per primera vegada l’any 898 en l’acta de consagració de l’església de Sant Martí del Congost. Aquell any, la fortalesa ja estava activa i el seu nom original de “castell de Sant Esteve” sembla delatar la presència d’una capella en el recinte fortificat (kastro Sancti Stephani). Aquesta referència primerenca també permet atribuir l’origen de la fortificació a la primerenca conquesta comtal del sud d’Osona (menada per Guifré el Pelós a partir del 878) o tal vegada, a un període anterior sense determinar encara; potser l’any 798, quan el comte Borrell I va rebre l’encàrrec de fortificar els límits meridionals d’Osona. El castell restà sota el domini del llinatge comtal d’Osona-Barcelona durant els segle X i XI.
El llinatge dels Centelles es documenta per primera vegada l’any 1042. Procedent, com indica el seu nom, de la vil·la Sentilias, situada als peus del castell de Sant Esteve, entre els segles XI-XII es fa amb el domini eminent de la majoria de dominis del seu terme i, finalment, de la fortalesa. Aquesta, durant el primer quart del segle XIII, comença a ser anomenada “dels Centelles”, senyal de la seva vinculació al llinatge. A principis del XV, en una data incerta, els Centelles deixen d’habitar el castell i traslladen la seva residència a la vila de Santa Coloma de Vinyoles, que passa a anomenar-se Santa Coloma de Centelles o, senzillament, Centelles.
Durant la Guerra Civil Catalana, entre la Generalitat i el rei Joan II (1462-1472), el castell fou lloc de resistència de les forces reials. Capturat per la Generalitat i el candidat reial d’aquesta, Pere IV “El Conestable de Portugal”, fou destinat a residència del nou monarca. Per aquest motiu, la fortalesa fou ampliada i embellida, convertint-se en un castell-palau anomenat, en les fonts de l’època, “Castell Reial”. D’aquest moment data bona part dels vestigis actuals.
El castell començà la decadència definitiva durant la Guerra de Successió. Cent anys més tard les tropes del General Saint–Cyr varen volar una part del Castell, patint diverses destruccions i un incendi. Més tard, el 1827 es desplomà el pont que unia el castell amb la serra. Durant les guerres carlines, el castell també va albergar un escamot d’observació que va fer volar part dels murs.
El desmuntatge organitzat pels mateixos comtes a finals del segle XIX, l’espoli generalitzat dels elements deixats “in situ” (portals, finestres, teules, etc.), el vandalisme de determinats “excursionistes” i el pas del temps van fer la resta, fent que un castell amb més de 1000 anys d’història, designat com a residència del rei dels catalans, arribés en un estat ruïnós. L’any 2006 va començar el projecte de conservació i posada en valor.Referències bibliogràfiques
Pladevall, A. El castell de Centelles, Vic, 1958
Pladevall, A. Centelles. Aproximació a la seva història, Vic, 1987.
Chavez, A. & Oliver, J. “Un passeig històric i patrimonial per la vila de Centelles”, Festa Major d’Hivern Centelles 2006, Ajuntament de Centelles, 2006, p. 25-50.
Oliver, J. Els orígens del règim municipal a Centelles, Centelles, 2007.